Sumari
Debian va ser originada a l'agost del 1993 per Ian Murdock, en aquell moment estudiant de grau a la Universitat de Purdue. Debian va ser patrocinada pel Projecte GNU de The Free Software Foundation, l'organització iniciada per Richard Stallman i associada amb la General Public License (GPL), durant un any, del novembre del 1994 al novembre del 1995.
Debian 0.01 fins a Debian 0.90 van ser publicades entre l'agost i el desembre del 1993. Ian Murdock escrivia:
"La Debian 0.91 va ser publicada el gener del 1994. Tenia un sistema de paquets primitiu que permetia als usuaris manipular els paquets però que feia poc més (segurament no tenia dependències ni res semblant). En aquell moment hi havia unes quantes dotzenes de persones treballant a Debian, tot i que era jo qui preparava majoritàriament les publicacions. La 0.91 va ser l'última versió feta d'aquesta manera.
La major part del 1994 es va dedicar a organitzar el Projecte Debian perquè altres hi poguessin contribuir de manera més efectiva, així com a treballar en el dpkg (Ian Jackson va ser en gran part el responsable d'això). No hi va haver versions publicades al 1994 que pugui recordar, encara que hi va haver diverses publicacions internes mentre treballàvem per aconseguir el procés correcte.
Debian 0.93 Release 5 va tenir lloc el març del 1995 i va ser el primer llançament «modern» de Debian: hi havia molts més desenvolupadors llavors (encara que no recordo exactament quants), cadascun mantenint els seus propis paquets, i el dpkg s'estava utilitzant per instal·lar i mantenir tots aquests paquets després d'instal·lar un sistema base.
La versió 6 de Debian 0.93 va tenir lloc el novembre del 1995 i va ser l'última versió «a.out». Hi havia una seixantena de desenvolupadors que mantenien paquets a la 0.93R6. Si recordo bé, dselect va aparèixer per primera vegada a la 0.93R6."
Ian Murdock també assenyala que Debian 0.93R6 «... sempre ha estat la meva versió preferida de Debian», tot i que admet la possibilitat d'algun biaix personal, ja que va deixar de treballar activament en el projecte el març del 1996 durant la preproducció de Debian 1.0, que en realitat es va publicar com Debian 1.1 per evitar una confusió després que un fabricant de CD-ROM va etiquetar erròniament una versió inèdita com a Debian 1.0. Aquest incident va dur al concepte d'imatges «oficials» de CD-ROM, com una manera per al projecte d'ajudar als venedors a evitar aquest tipus d'error.
Durant l'agost del 1995 (entre Debian 0.93 Release 5 i Debian 0.93 Release 6), Hartmut Koptein va començar el primer port per a Debian, per a la família Motorola m68k. Ell va dir «Molts, molts paquets se centraven en el i386 («little endian», -m486, -O6 i tots per a «libc4») i va ser un moment difícil per obtenir una base de partida de paquets a la meva màquina (un Atari Medusa 68040, 32 MHz). Després de tres mesos (el novembre del 1995), vaig pujar 200 paquets de 250 paquets disponibles, tots per a «libc5»!» Més tard va començar un altre port juntament amb el Vincent Renardias i el Martin Schulze per a la família PowerPC.
Des d'aquest moment, el Projecte Debian ha crescut fins a incloure diversos ports a d'altres arquitectures, un port a un nou nucli (no Linux), el micronucli GNU Hurd, i almenys una variant del nucli BSD.
Un dels primers membres del projecte, el Bill Mitchell, recorda el nucli Linux
"... estant entre la 0.99r8 i i la 0.99r15 és quan vam començar. Durant molt de temps, vaig poder compilar el nucli en menys de 30 minuts en una màquina basada en 386 de 20 MHz, i també hi podia fer una instal·lació de Debian en el mateix temps i en menys de 10Mb d'espai de disc.
"... recordo que el grup inicial que incloïa Ian Murdock, jo mateix, Ian Jackson, un altre Ian de qui no en recordo el cognom, Dan Quinlan, i alguns d'altres més de qui no en recordo els noms. Matt Welsh va formar part del grup inicial o s'hi va afegir molt aviat (però ja ha deixat el projecte). Algú va muntar una llista de correu, i ja vam estar en marxa.
Que jo recordi, no vam començar amb cap pla, i no vam començar amb l'elaboració d'un pla de manera gaire organitzada. Des del principi, recordo, vam començar a recollir fonts per a una col·lecció bastant aleatòria de paquets. Amb el temps, vam arribar a centrar-nos en una col·lecció d'elements que es requeriria per agrupar el nucli d'una distribució: el nucli, un intèrpret d'ordres, l'«update», «getty», diversos altres programes i fitxers de suport necessaris per iniciar el sistema, i un conjunt d'utilitats bàsiques."
En les primeres etapes del projecte, els membres van considerar només la distribució de paquets font. Cada paquet consistiria en el codi font i un fitxer de pedaç de Debian, i els usuaris decomprimirien les fonts, aplicarien els pedaços i compilarien ells mateixos els binaris. Aviat es van adonar, però, que es necessitaria algun tipus d'esquema de distribució binari. La primera eina d'empaquetament, escrita per Ian Murdock i anomenada dpkg, va crear un paquet en un format binari específic de Debian, i es podria utilitzar més tard per descomprimir i instal·lar els fitxers del paquet.
Ian Jackson aviat es va fer càrrec del desenvolupament de l'eina d'empaquetat, canviant-ne el nom dpkg-deb i escrivint un programa d'interfície que va anomenar dpkg per facilitar l'ús de dpkg-deb i proporcionar les Dependències i Conflictes de l'actual sistema de Debian. Els paquets produïts per aquestes eines tenien una capçalera que llistava la versió de l'eina utilitzada per crear el paquet i un desplaçament dins del fitxer a un arxiu generat amb el tar, que se separava de la capçalera amb informació de control.
Al voltant d'aquest moment va sorgir un debat entre els membres del projecte: alguns van considerar que el format específic de Debian creat per dpkg-deb s'hauria d'eliminar a favor del format produït pel programa ar. Després de diversos formats de fitxer revisats i les corresponents eines d'empaquetament revisades, es va adoptar el format ar. El valor clau d'aquest canvi és que fa possible que un paquet de Debian es pugui desempaquetar en qualsevol sistema de tipus Unix sense la necessitat d'executar un programa no fiable. En altres paraules, només es requereixen eines estàndard presents en tots els sistemes Unix com «ar» i «tar» per desempaquetar un paquet binari de Debian i examinar-ne el contingut.
Quan l'Ian Murdock va deixar Debian, va nomenar el Bruce Perens com a següent líder del projecte. El Bruce es va interessar inicialment per Debian mentre intentava crear un CD de distribució de Linux anomenat «Linux for Hams», que inclouria tot el programari Linux útil per a ràdio-aficionats. Trobant que el sistema base de Debian requeriria molta feina més per donar suport al seu projecte, el Bruce va acabar treballant durament en el sistema Linux base i les eines d'instal·lació relacionades, posposant la seva distribució per a ràdio-aficionats, incloent organitzar (amb l'Ian Murdock) el primer conjunt de scripts d'instal·lació de Debian, resultant eventualment en el Debian Rescue Floppy que va ser un component bàsic del conjunt d'eines d'instal·lació de Debian per a diverses versions.
Ian Murdock afirma:
"El Bruce va ser l'elecció natural per succeir-me, ja que havia estat mantenint el sistema base durant gairebé un any, i havia anat agafant tasques a mesura que la quantitat de temps que jo podia dedicar a Debian es va reduir ràpidament."
Va iniciar diverses facetes importants del projecte, incloent la coordinació de l'esforç per produir les Debian Free Software Guidelines i el Contracte Social de Debian, i iniciant un projecte de maquinari obert. Durant el seu temps com a líder del projecte, Debian va guanyar quota de mercat i una reputació com a plataforma per a usuaris de Linux seriosos i tècnicament capaços.
El Bruce Perens també va liderar l'esforç per crear Software in the Public Interest, Inc.. Originalment destinat a proporcionar al Projecte Debian una entitat legal capaç d'acceptar donacions, els seus objectius es van expandir ràpidament per incloure el suport a projectes de programari lliure fora del Projecte Debian.
Durant aquest temps s'han publicat les següents versions de Debian:
1.1 Buzz publicada el juny del 1996 (474 paquets, nucli 2.0, totalment ELF, dpkg)
1.2 Rex publicada el desembre del 1996 (848 paquets, 120 desenvolupadors)
1.3 Bo publicada el juliol del 1997 (974 paquets, 200 desenvolupadors)
Per a la 1.3, es van fer diverses versions de punt provisionals, essent 1.3.1R6 la darrera.
Bruce Perens va ser reemplaçat per Ian Jackson com a líder del projecte Debian a principis del gener del 1998, després de liderar el projecte durant la preparació per a la versió 2.0.
Ian Jackson es va convertir en el líder del projecte Debian a principis del 1998, i poc després es va afegir a la junta de Software in the Public Interest en qualitat de vicepresident. Després de la dimissió del tresorer (Tim Sailer), president (Bruce Perens), i secretari (Ian Murdock), es va convertir en president de la Junta i es van triar tres nous membres: Martin Schulze (vice-president), Dale Scheetz (secretari), i Nils Lohner (tresorer).
Debian 2.0 (Hamm) va ser publicada el juliol del 1998 per a les arquitectures de la sèrie Intel i386 i Motorola 68000. Aquest versió va marcar el pas a una nova versió de les biblioteques C del sistema («glibc2» o, per raons històriques, «libc6»). En el moment de la publicació hi havia més de 1.500 paquets mantinguts per més de 400 desenvolupadors de Debian.
Wichert Akkerman va succeir a Ian Jackson com a líder del projecte Debian el gener del 1999. Debian 2.1 va ser publicat el 9 de març del 1999, després d'haver estat endarrerida una setmana al sorgir alguns problemes d'última hora.
Debian 2.1 (Slink) es va caracteritzar per tenir compatibilitat oficial amb dues arquitectures noves: Alpha i Sparc. Els paquets X-Windows inclosos amb Debian 2.1 es van reorganitzar molt respecte de versions anteriors, i la 2.1 va incloure l'apt, la interfície de gestió de paquets de nova generació a Debian. A més, aquesta versió de Debian va ser la primera en requerir dos CD-ROM per al «conjunt oficial de CDs de Debian»; la distribució incloïa al voltant de 2250 paquets.
El 21 d'abril del 1999, Corel Corporation i el K Desktop Project van formar una aliança amb Debian quan Corel va anunciar les seves intencions de publicar una distribució Linux basada en Debian i l'entorn d'escriptori produït pel grup KDE. Durant els mesos de primavera i estiu següents, va aparèixer una altra distribució basada en Debian, Storm Linux, i el Projecte Debian va triar un nou logotip, que incloïa una versió oficial per a l'ús en materials aprovats per Debian, com ara els CD-ROM i els llocs web oficials del projecte, i un logotip no oficial per al seu ús en materials que esmenten o deriven de Debian.
Un port nou de Debian, i únic, també va començar en aquest moment, i fou el port Hurd. Aquest és el primer port que utilitza un nucli diferent del Linux, usant en canvi el GNU Hurd, una versió del micronucli GNU Mach.
Els desenvolupadors de Debian es van trobar formalment per primera vegada en una reunió anual anomenada DebConf. La primera reunió, anomenada Debconf0, va tenir lloc a Bordeus, França, del 5 al 9 de juliol del 2000. L'objectiu de la conferència era trobar-se desenvolupadors i usuaris avançats en un sol lloc per parlar sobre Debian i treballar junts desenvolupant parts de la distribució.
Debian 2.2 (Potato) va ser publicat el 15 d'agost del 2000 per a les arquitectures Intel i386, Motorola 68000, «alpha», SUN Sparc, PowerPC i ARM. Aquesta va ser la primera versió en incloure els ports PowerPC i ARM. En el moment de la publicació hi havia més de 3900 paquets binaris i més de 2600 de codi font mantinguts per més de 450 desenvolupadors de Debian.
Un fet interessant sobre Debian 2.2 és que mostrava com un moviment de programari lliure podia conduir a un sistema operatiu modern malgrat tots els problemes de l'entorn. Això va ser estudiat a fons per un grup de persones interessades en un article anomenat Counting Potatoes: The size of Debian 2.2, per Jesús González Barahona, citant d'aquest article:
"[...] utilitzem el sistema «sloccount» de David A. Wheeler per determinar el nombre de línies físiques de codi font (SLOC) de Debian 2.2 («potato»). Veiem que Debian 2.2 inclou més de 55.000.000 de SLOC físics (gairebé el doble que Red Hat 7.1, publicat uns 8 mesos més tard), mostrant que el model de desenvolupament de Debian (basat en el treball d'un gran grup de desenvolupadors voluntaris repartits per tot el món) és almenys tan capaç com altres mètodes de desenvolupament [...] També es mostra que si Debian s'hagués desenvolupat utilitzant mètodes propietaris tradicionals, el model COCOMO estimaria que el seu cost seria proper als 1.900 milions de dòlars per desenvolupar Debian 2.2. A més, oferim tant una anàlisi dels llenguatges de programació utilitzats en la distribució (el C està al voltant del 70%, el C++ al voltant del 10%, LISP i Shell són al voltant del 5%, i molts altres més), i com dels paquets més grans (Mozilla, el nucli Linux, PM3, XFree86, etc.)"
Abans que «woody» pogués començar a preparar-se per a publicar-se, es va haver de fer un canvi en el sistema d'arxiu a l'«ftp-master». Els «pools» de paquets, que habilitaven distribucions de propòsit específic, com la nova distribució «Testing» utilitzada per primera vegada per tenir «woody» llesta per a la publicació, van ser activats a «ftp-master» a mitjans de desembre del 2000. Un «pool» de paquets és només una col·lecció de versions diferents d'un paquet donat, de les quals múltiples distribucions (actualment «experimental», «unstable», «testing» i «stable») poden agafar paquets, que després s'inclouen al fitxer Packages de la distribució.
Al mateix temps es va introduir una nova distribució testing. Principalment, els paquets d'«unstable» que es veien estables es van passar a «testing» (després d'un període d'unes poques setmanes). Això es va introduir per tal de reduir el temps de congelació i donar al projecte la capacitat de preparar un nou llançament en qualsevol moment.
En aquest període, algunes de les empreses que havien enviat versions modificades de Debian van tancar. Corel va vendre la seva divisió de Linux el primer trimestre del 2001, Stormix va declarar la seva fallida el 17 de gener del 2001, i Progeny va deixar de desenvolupar la seva distribució l'1 d'octubre del 2001.
La congelació per a la següent versió va començar l'1 de juliol del 2001. No obstant això, el projecte va trigar una mica més d'un any a arribar a publicar-la a causa de problemes en els disquets d'arrencada, degut a la introducció de programari criptogràfic en l'arxiu principal i a causa dels canvis en l'arquitectura subjacent (l'arxiu d'entrada i l'arquitectura de seguretat). En aquest temps, però, la versió estable (Debian 2.2) va ser revisada fins a set vegades, i dos caps de projecte van ser elegits: Ben Collins (el 2001) i Bdale Garbee. A més, el treball en moltes àrees de Debian a més a més del dels paquets va continuar creixent, incloent la internacionalització, el lloc web de Debian (amb més de mil pàgines web) va ser traduït a més de 20 idiomes diferents, i la instal·lació de la següent versió estava enllestida en 23 idiomes. Dos projectes interns: Debian Junior (per a nens) i Debian Med (per a la pràctica mèdica i la investigació) van començar durant el període de publicació de «woody» proporcionant al projecte diferents enfocaments per fer Debian adequada per a aquestes tasques.
La feina al voltant de Debian no va impedir que els desenvolupadors es trobessin a la reunió anual DebConf. La segona reunió Debconf1 es va celebrar del 2 al 5 de juliol juntament amb la Libre Software Meeting (LSM) a Bordeus (França) i va reunir al voltant de quaranta desenvolupadors de Debian. La tercera conferència, Debconf2, va tenir lloc a Toronto (Canadà) el 5 de juliol del 2002 amb més de vuitanta participants.
Debian 3.0 (woody) va ser publicada el 19 de juliol del 2002 per a les arquitectures Intel i386, Motorola 68000, «alpha», SUN Sparc, PowerPC, ARM, HP PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/390. Aquesta és la primera versió que inclou els ports HP PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/390. En el moment de la publicació hi havia al voltant de 8500 paquets binaris mantinguts per més de nou-cents desenvolupadors de Debian, convertint-se en la primera versió disponible en suports de DVD i CD-ROM.
Abans de la següent publicació, la reunió anual DebConf va continuar amb la quarta conferència, la DebConf3 que va tenir lloc a Oslo del 18 al 20 de juliol del 2003 amb més de cent vint participants, i amb un DebCamp precedint-lo, del 12 al 17 de juliol. La cinquena conferència, DebConf4, va tenir lloc del 26 de maig al 2 de juny del 2004 a Porto Alegre, Brasil, amb més de cent seixanta participants de vint-i-sis països diferents.
Debian 3.1 (sarge) va ser publicada el 6 de juny del 2005 per les mateixes arquitectures que woody, encara que un port no oficial AMD64 va ser publicat al mateix temps utilitzant la infraestructura d'allotjament del projecte proporcionada per la distribució i disponible a Alioth (anteriorment a https://alioth.debian.org). Hi havia al voltant de 15.000 paquets binaris mantinguts per més de nou-cents desenvolupadors de Debian.
Hi va haver molts canvis importants a la versió sarge, principalment a causa del llarg temps que va trigar a congelar-se i publicar la distribució. No només es van actualitzar en aquesta versió més del 73% del programari inclòs a la versió anterior, sinó que també va incloure molt més programari que en versions anteriors, gairebé duplicant-ne la quantitat amb 9.000 nous paquets, incloent-hi el conjunt OpenOffice, el navegador web Firefox i el client de correu electrònic Thunderbird.
Aquesta versió incloïa les sèries 2.4 i 2.6 del nucli Linux, XFree86 4.3, GNOME 2.8 i KDE 3.3, i un instal·lador nou de trinca. Aquest nou instal·lador va reemplaçar l'antiquat instal·lador «boot-floppies» amb un disseny modular que permetia instal·lacions més avançades (amb compatibilitat RAID, XFS i LVM) incloent detecció de maquinari i facilitant les instal·lacions als usuaris novells en totes les arquitectures. També es va canviar a aptitude com l'eina seleccionada per a la gestió de paquets. Però el sistema d'instal·lació també comptava amb un suport d'internacionalització complet, ja que el programari es va traduir a gairebé quaranta idiomes. La documentació d'ajuda, el manual d'instal·lació i les notes de publicació estaven disponibles en el moment de la publicació en deu i quinze idiomes diferents respectivament.
Aquesta versió incloïa els treballs dels subprojectes Debian-Edu/Skolelinux, Debian-Med i Debian-Accessibility, que van augmentar el nombre de paquets educatius i aquells amb una afiliació mèdica, així com paquets dissenyats especialment per a persones amb discapacitat.
El sisè DebConf, Debconf5 es va celebrar a Espoo, Finlàndia, del 10 al 17 de juliol del 2005 amb més de tres-cents participants. Els vídeos d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
El setè DebConf, Debconf6 es va celebrar a Oaxtepec, Mèxic, del 14 al 22 de maig del 2006 amb al voltant de dos-cents participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
Debian 4.0 (etch) va ser publicada el 8 d'abril del 2007 pel mateix nombre d'arquitectures que sarge. Ja incloïa el port AMD64, però va deixar de donar suport a «m68k». El port «m68k», però, encara estava disponible a la distribució unstable. Hi havia al voltant de 18.200 paquets binaris mantinguts per més de mil trenta desenvolupadors de Debian.
Debian 5.0 (lenny) va ser publicada el 14 de febrer del 2009 amb una arquitectura més que el seu predecessor, etch. Ara s'afegia el port per als processadors ARM recents. Igual que amb la versió anterior, el suport per a l'arquitectura «m68k» encara estava disponible a unstable. Hi havia al voltant de 23.000 paquets binaris (construïts a partir de més de 12.000 paquets font) mantinguts per més de mil deu desenvolupadors de Debian.
Amb la publicació de Debian «lenny», l'esquema de nomenclatura per a les versions de punt («point releases») va ser canviat: les versions de punt usarien un veritable nombre de versió «micro», de manera que la primera versió de punt de Debian lenny seria la 5.0.1. En el passat, les versions de punt s'anomenaven posant una r més el nombre després dels nombres major i menor, per exemple: 4.0r1.
El vuitè DebConf, Debconf7, es va celebrar a Edimburg, Escòcia, del 17 al 23 de juny del 2007 amb més de quatre-cents participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
El novè DebConf, Debconf8, es va celebrar al Mar de Plata, Argentina, del 10 al 16 d'agost del 2008 amb més de dos-cents participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
El desè DebConf, Debconf9, es va celebrar a Cáceres, Espanya, del 23 al 30 de juliol del 2009 amb més de dos-cents participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
L'onzena edició del DebConf, Debconf10, es va celebrar a Nova York, als Estats Units d'Amèrica, de l'1 al 7 d'agost del 2010 amb el DebCamp que el va precedir del 25 al 31 de juliol. Més de 200 persones incloent-hi desenvolupadors de Debian, mantenidors i usuaris es van reunir al Campus de Columbia per participar a la conferència. Els vídeos i les imatges d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
Debian 6.0 (squeeze) va ser publicada el 6 de febrer del 2011.
Després que el projecte decidís, el 29 de juliol del 2009, a adoptar congelacions basades en el temps de manera que les noves versions es publicarien la primera meitat de cada any. Squeeze va ser una única excepció a la política de dos anys per tal d'entrar a la nova planificació.
Aquesta política es va adoptar per tal de proporcionar una millor previsibilitat de les versions per als usuaris de la distribució de Debian, i també permetre als desenvolupadors de Debian fer una millor planificació a llarg termini. Un cicle de publicació de dos anys va proporcionar més temps per als canvis disruptius, reduint els inconvenients causats als usuaris. El fer congelacions previsibles s'esperava que també reduís el temps total de congelació.
No obstant això, tot i que la congelació s'esperava pel desembre del 2009, l'anunci que «squeeze» havia estat congelada va arribar a l'agost del 2010, coincidint amb la celebració de la 10a reunió anual del DebConf a Nova York.
Les noves característiques incloïen:
Nucli del Linux 2.6.32, ara completament lliure i sense fitxers de microprogramari problemàtics.
libc: eglibc 2.11
GNOME 2.30.0 amb algunes peces de 2.32
KDE 4.4.5
X.org 7.5
Xfce 4.6
OpenOffice.org 3.2.1
Apache 2.2.16
PHP 5.3.3
MySQL 5.1.49
PostgreSQL 8.4.6
Samba 3.5.6
GCC 4.4
Perl 5.10
Python 2.6 i 3.1
10.000 nous paquets, conformant més de 29.000 paquets binaris construïts a partir de gairebé 15.000 paquets font.
DKMS, un marc de treball per generar mòduls del nucli Linux les fonts del qual no resideixen a l'arbre font del nucli Linux.
L'ordenació basada en dependències dels scripts «init» utilitzant «insserv», que permetia l'execució en paral·lel per escurçar el temps necessari per arrencar el sistema.
Dos ports nous, «kfreebsd-i386» i «kfreebsd-amd64».
Molts paquets van començar a utilitzar un nou format de paquet de codi font basat en el «quilt». Aquest nou format, anomenat "3.0 (quilt)" per a paquets no nadius, separa els retocs de Debian del codi font distribuït. També es va introduir un nou format, "3.0 («native»)", per als paquets nadius. Les noves característiques d'aquests formats inclouen suport per a múltiples «tarballs» originals, suport per «tarballs» comprimits amb «bzip2» o «lzma» i la inclusió de fitxers binaris.
El dotzè DebConf, Debconf11, es va celebrar a Banja Luka, a la República de Srpska, Bòsnia i Hercegovina, del 24 al 30 de juliol del 2011, i el DebCamp el va precedir del 17 al 23 de juliol.
El tretzè DebConf, Debconf12, es va celebrar a Managua, Nicaragua, del 8 al 14 de juliol del 2012, amb el DebCamp precedint-lo de l'1 al 6 de juliol, i un Dia de Debian el 7 de juliol.
Debian 7.0 (wheezy) va ser publicada el 4 de maig del 2013. Aquesta nova versió de Debian incloïa diverses característiques interessants com ara suport multi-arquitectura, diverses eines específiques per desplegar núvols privats, un instal·lador millorat, i un conjunt complet de còdecs multimèdia i interfícies que eliminaven la necessitat de repositoris de tercers.
Després de la publicació de Debian «wheezy», l'esquema de nomenclatura per a les versions de punt va ser canviat un cop més: les versions de punts serien anomenades pel número de versió menor, p. ex. 7.1. Les versions de punt anteriors s'anomenarien annexant el nombre micro després dels nombres major i menor, per exemple, 6.0.1.
Durant la Conferència de Debian DebConf11, el juliol del 2011, es va introduir el «suport multiarquitectura». Aquesta característica era un dels objectius de publicació per a aquesta versió. El Multiarch és un replantejament radical de la jerarquia del sistema de fitxers pel que fa als camins de llibreries i capçaleres, per fer que programes i llibreries de diferents arquitectures de maquinari siguin fàcilment instal·lables en paral·lel en un mateix sistema. Això permet als usuaris instal·lar paquets de múltiples arquitectures a la mateixa màquina. Això és útil de diverses maneres, però el més comú és instal·lar tant programari de 64 i 32 bits a la mateixa màquina i tenir les dependències resoltes correctament automàticament. Aquesta característica es descriu extensament al Multiarch manual.
El procés d'instal·lació va ser molt millorat. El sistema es podria instal·lar utilitzant programari de parla, sobretot per persones amb discapacitat visual que no utilitzen un dispositiu Braille. Gràcies als esforços combinats d'un gran nombre de traductors, el sistema d'instal·lació estava disponible en 73 idiomes, i més d'una dotzena d'ells també estaven disponibles amb síntesi de parla. A més, per primera vegada, Debian tenia suport a la instal·lació i l'arrencada utilitzant UEFI per a nous PC de 64 bits, tot i que encara no hi havia suport per a Secure Boot.
Altres noves funcionalitats i paquets de programari actualitzats inclosos:
Nucli del Linux 3.2
Nuclis kFreeBSD 8.3 i 9.0
libc: eglibc 2.13
l'entorn d'escriptori GNOME 3.4
Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 4.8.4
l'entorn d'escriptori Xfce 4.8
X.org 7.7
LibreOffice 3.5.4 (replacing OpenOffice)
Xen Hypervisor 4.1.4
Apache 2.2.22
Tomcat 6.0.35 i 7.0.28
PHP 5.4
MySQL 5.5.30
PostgreSQL 9.1
Samba 3.6.6
GCC 4.7 en PC (4.6 a la resta)
Perl 5.14
Python 2.7
12.800 nous paquets, generant més de 37.400 paquets binaris construïts a partir de gairebé 17.500 paquets font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 7.0 de les notes de publicació de Wheezy.
El catorzè DebConf Debconf13, es va celebrar a Vaumarcus, Suïssa, de l'11 al 18 d'agost del 2013, amb un DebCamp precedint-lo del 6 al 10 d'agost, i un Dia de Debian l'11 d'agost.
El quinzè DebConf Debconf14, es va celebrar a Portland, als Estats Units d'Amèrica, del 23 al 31 d'agost del 2014. Amb 301 assistents va ser el Debconf més gran de l'hemisferi occidental fins aquella data.
Debian 8.0 (Jessie) va ser publicada el 25 d'abril del 2015.
Un canvi important en aquesta versió va ser la substitució del sistema «init»: «systemd» va reemplaçar «sysvinit». Aquest nou sistema d'inici tenia moltes millores i uns temps d'arrencada més ràpids. La seva inclusió, però, va provocar molt de debat en les diferents llistes de correu i fins i tot va conduir a una Resolució General titulada init system coupling que va ser votada per prop de la meitat dels desenvolupadors[2].
Altres noves funcionalitats i paquets de programari actualitzats inclosos:
Apache 2.4.10
Asterisk 11.13.1
GIMP 2.8.14
una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 3.14
GNU Compiler Collection 4.9.2
Icedove 31.6.0 (una versió sense la marca de Mozilla Thunderbird)
Iceweasel 31.6.0esr (una versió sense la marca de Mozilla Firefox)
Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 4.11.13
LibreOffice 4.3.3
Linux 3.16.7-ctk9
MariaDB 10.0.16 i MySQL 5.5.42
Nagios 3.5.1
OpenJDK 7u75
Perl 5.20.2
PHP 5.6.7
PostgreSQL 9.4.1
Python 2.7.9 i 3.4.2
Samba 4.1.17
Tomcat 7.0.56 i 8.0.14
Xen Hypervisor 4.4.1
l'entorn d'escriptori Xfce 4.10
més de 43.000 altres paquets de programari llestos per utilitzar, construïts a partir de gairebé 20.100 paquets de codi font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 8.0 de les notes de publicació de Jessie.
El setzè DebConf Debconf15, amb DebCamp i Open Weekend, va tenir lloc a Heidelberg, Alemanya, del 9 al 22 d'agost del 2015.
El dissetè DebConf Debconf16 es va celebrar a Ciutat del Cap, Sud-Àfrica, del 23 de juny al 9 de juliol del 2016 (precedit pels DebCamp i DebianDay). Va ser el primer DebConf a l'Àfrica.
Debian 9.0 (Stretch) va ser publicada el 17 de juny del 2017.
Les noves característiques i els paquets de programari actualitzats incloïen:
Apache 2.4.23
Bind 9.10
Calligra 2.9
Emacs 25.1
Firefox 50.0
Entorn d'escriptori GNOME 3.22
GNU Compiler Collection 6.3
GnuPG 2.1
Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.8
LibreOffice 5.2.7
Linux 4.9
MariaDB 10.1
OpenJDK 8
OpenSSH 7.4p1
Perl 5.24
PHP 7.0
Postfix 3.1
PostgreSQL 9.6
Python 3.5
Samba 4.5.8
Xen Hypervisor 4.8.1
l'entorn d'escriptori Xfce 4.12
més de 51.000 altres paquets de programari llestos per utilitzar, construïts a partir de gairebé 25.000 paquets font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 9.0 de les notes de publicació de Stretch.
El divuitè DebConf Debconf17 va tenir lloc a Montreal, Canadà, del 31 de juliol al 12 d'agost del 2017, precedit pels seus DebCamp i DebianDay.
El dinovè DebConf Debconf18, el primer DebConf a Àsia, es va celebrar a Hsinchu, Taiwan, del 21 de juliol al 5 d'agost del 2018, tradicionalment precedit pel DebCamp i un Open Day per al públic.
Debian 10.0 (Buster) va ser publicada el 6 de juliol del 2019.
Les noves característiques i els paquets de programari actualitzats incloïen:
Apache 2.4.38
Bind 9.11
Calligra 3.1
Emacs 26.1
Firefox 60.7
Entorn d'escriptori GNOME 3.30
GNU Compiler Collection 8.3
GnuPG 2.2
Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.14
LibreOffice 6.1
Linux 4.19
MariaDB 10.3
OpenJDK 11
OpenSSH 7.9p1
Perl 5.28
PHP 7.3
Postfix 3.3.2
PostgreSQL 11
Python 3.7.3
Rustc 1.34
Samba 4.9
l'entorn d'escriptori Xfce 4.12
més de 57.700 altres paquets de programari llestos per utilitzar, construïts a partir de gairebé 25.000 paquets de codi font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 10.0 de les notes de publicació de Buster.
Just després de la publicació de Buster, el vintè DebConf Debconf19 va tenir lloc a Curitiba, Brasil, del 14 al 28 de juliol del 2019, juntament amb el DebCamp i un Open Day.
El vint-i-unè DebConf Debconf20 es va celebrar en línia, a causa de la COVID-19, del 23 al 29 d'agost del 2020.
Debian 11.0 (Bullseye) va ser publicada el 14 d'agost del 2021.
Les noves característiques i els paquets de programari actualitzats incloïen:
Apache 2.4.48
Bind 9.16
Calligra 3.2
Emacs 27.1
Firefox 78
Entorn d'escriptori GNOME 3.38
GNU Compiler Collection 10.2
GnuPG 2.2.27
Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.20
LibreOffice 7.0
Linux 5.10
MariaDB 10.5
OpenJDK 11
OpenSSH 8.4p1
Perl 5.32
PHP 7.4
Postfix 3.5
PostgreSQL 13
Python 3.9.1
Rustc 1.48
Samba 4.13
l'entorn d'escriptori Xfce 4.16
més de 59.500 altres paquets de programari llestos per utilitzar, construïts a partir de més de 25.000 paquets font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 11.0 de les notes de publicació de Bullseye.
Just després de la publicació de Bullseye, el vint-i-dosè DebConf Debconf21 es va celebrar en línia, a causa de la COVID-19, del 24 d'agost al 28 d'agost del 2021. Va ser precedit per un DebCamp (en línia) del 15 al 23 d'agost del 2021.
DebConf22, la 23a Conferència anual de Debian, va tenir lloc a Prizren, Kosovo, del 17 al 24 de juliol del 2022. Es van acollir 260 assistents de 38 països diferents que participaren en 91 xerrades, sessions de debat, trobades Birds of a Feather (BoF), tallers i altres activitats.
DebConf23, va tenir lloc a Kochi, Índia, del 10 al 17 de setembre del 2023. Més de 474 assistents que representant 35 països de tot el món es van reunir per a un total de 89 esdeveniments en forma de xerrades, discussions, trobades Birds of a Feather (BoF), tallers i altres activitats.
[2] A les eleccions del Debian Project Leader dels quatre anys anteriors, el nombre de votants havia estat normalment al voltant del 40% dels desenvolupadors de Debian existents